Treballs Conjunts

EL POEMA DE LA ROSA ALS LLAVIS

Joan Salvat-Papasseit

1.      Avantguardisme i paper de Joan Salvat-Papasseit dins l’avantguardisme – Lluís .................................................................. 2.      Biografia de Joan Salvat-Papasseit – Mario ……………………………………. 3.      Botons de foc al cor (dedicatòria) – Marc Sabaté (voluntari) 4.      Quina grua el meu estel – Martina 5.      Deixaré la ciutat – Carol 6.      Perquè has vingut – Josep 7.      I el seu esguard – Ivan 8.      Amo l’aroma – Damià 9.      Jaculatòria – Joan 10.  I el vent deixava – Paula 11.  Ser mestre d’amor – Nuria 12.  Sota el meu llavi el seu – Clàudia 13.  Si, per tenir-la – Arnau 14.  Mentre la roba s’eixamora – Meritxell 15.  Seré a ta cambra, amiga – Marc Villoldo 16.  Mocador d’olor – Marc Sabaté 17.  Quin tebi pler – Mario  (voluntari) 18.  Tirania de l’amor – Oriol 19.  És fadrineta i com un sol – Ana Belén 20.  Perquè és alta i esvelta – Alba 21.  Ulls clucs d’amor – Alba (voluntari) 22.  Com sé que es besa – Magda 23.  Si la despullava – Albert 24.  Visca l’amor – Albert (voluntari) 25.  Blanca bruna – Júlia 26.  I quan confiats els arbres – Àlex 27.  Si n’era un lladre – Júlia (voluntari) 28.  La carn fa carn – Álvaro 29.  Quin desvetllar-me – Magda (voluntari) 30.  Mes d’aquest somni – Nuria (voluntari) 31.  Si anessis lluny – Albert (voluntari) 32.  Rails i més rails – Álvaro (voluntari) 33.  L’altra banda de la serra... – Daniel

2 11

LLUÍS ALBETS

AVANTGUARDISME I PAPER DE JOAN SALVAT-PAPASSEIT DINS L’AVANTGUARDISME

Avantguarda i avantguardisme

Segons l’Institut d’Estudis Catalans, la paraula “avantguarda” significa “actitud creativa dels artistes seguidors de l’avantguardisme”. La paraula “vanguardia” no existeix en català. La traducció al català de “vanguardia” és “avantguarda”. 

L'avantguardisme és el conjunt de corrents estètics que, des del començament del segle XX, propugnen en les arts i en la literatura l’experimentació i la innovació temàtiques i formals i la revolta contra les idees i els costums de la societat i la cultura dominants. La característica principal de l'avantguardisme és la tendència dels artistes a introduir elements innovadors en les obres d'art  respecte de les formes tradicionals o convencionals. També s'entén com excessiva preocupació per desplegar recursos que trenquin o distorsionin els sistemes més acceptats de representació o expressió, al teatre, pintura, literatura, cinema, etc. d’una manera, en general dogmàtica.

Els moviments d’avantguarda, o les avantguardes, o l’avantguardisme, que és com se’ls anomena en conjunt, foren moviments artístics i socials que van aparèixer a principis del s. XX i van desaparèixer cap al 1940. Aquest conjunt de corrents estètics evidencien la crisi de les arts i de la literatura produïda en el món occidental. Propugnen l’experimentació i la innovació temàtiques i formals en les arts i en la literatura, i la revolta contra les idees i els costums de la societat i la cultura dominants. Defensen l’”anti-art”. Dins de l'avantguardisme, s’agrupen molts moviments acabats en -isme, però també altres moviments o grups trencadors sense un -isme al nom.

La literatura avantguardista engloba totes aquelles obres escrites des de finals del segle XIX fins tot el principi del segle XX que volen canviar l'estil imperant fins aleshores. Són un conjunt de moviments que tenen en comú les ànsies de modernitat i el desig de renovació i experimentació formal. Aquesta literatura participa de la fascinació pel progrés i les màquines que influirà també a l'art abstracte.

Les plataformes des de les quals es propulsaven les proclames avantguardistes eren, fonamentalment, les revistes que van tenir, lògicament, una vida efímera. Editades i subvencionades pels seus mateixos autors, sovint d’escasses possibilitats econòmiques, les revistes avantguardistes anaven destinades a un públic minoritari per definició.

El primer període de l’avantguardisme abasta fins la crisi econòmica del 1929. El segon període de l’avantguardisme va estar dominat pel surrealisme.

Entre els  moviments més importants de l’avantguardisme, es troben:

·         L’Impressionisme: Reacciona contra els excessos del realisme. Concentra el seu interès en el procés mental d'un personatge quan s'enfronta a alguna situació.

·         L’Expressionisme: Va néixer a Alemanya com a reacció al naturalisme. Se centra en  l'expressió de l'angoixa del món i de la vida a través de novel·les i drames on es parla de les limitacions socials imposades a la llibertat de l'home.

·         El Cubisme: Va aparèixer a França. Consisteix en l'associació d'elements impossibles de concretar, desdoblament de l'autor, disposició gràfica de les paraules, substitució del sentimental per l'humor i l'alegria, i el retrat de la realitat a través de diversos enfocaments.

·         El Dadaisme: Va ser una oposició al passat violent de la Guerra Mundial. El poema dadaista acostuma a ser una successió de paraules i sons, cosa que fa difícil trobar-li la lògica. Té una tònica general de rebel·lia o destrucció.

·         El Surrealisme: Va aparèixer a França l’any 1924, quan va publicar el Manifest del Surrealisme. Aquest moviment artístic, intel·lectual i cultural, en general, s'orienta al l'alliberament de la ment, emfatitzant les facultats imaginatives i crítiques de la imaginació i l'inconscient, i l'assoliment d'un estat diferent de la realitat tangible i quotidiana. Propugnava l'automatisme psíquic mitjançant el qual hom pretén expressar el funcionament real del pensament. Es fonamentava en el món dels somnis i el subconscient, amb la qual cosa lligava amb la psicoanàlisi de Freud.

Un moviment destacat dins la literatura avantguardista va ser el Futurisme, liderat per Filippo Tommaso Marinetti. El futurisme és un dels pocs moviments en què el manifest programàtic (de Marinetti, que era escriptor) precedeix l'expressió plàstica. El futurisme trencava amb la sintaxi, el ritme i els signes convencionals de puntuació. Considerava com a elements principals de la poesia el valor, l'audàcia i la revolució. Propugnava unes obres centrades en els avenços tècnics, en la velocitat, com a signes característics dels nous temps. Va tenir èxit sobretot en poesia, amb poemes escrits en infinitiu, sense gaires signes de puntuació, lloant les màquines i la guerra (fet que el va convertir en l'art oficial del feixisme) i alterant la sintaxi natural de la frase per provocar estranyesa.

Context històric de l’avantguardisme

En el moment en què van sorgir les avantguardes artístiques, Europa vivia una profunda crisi que va posar en evidència els límits del sistema capitalista. El moment d'explosió definitiva de la crisi va ser la Primera Guerra Mundial (1914-1918), amb la consciència de l'absurd sacrifici que suposava, i amb la promesa d'una vida diferent encoratjada pel triomf de la Revolució Soviètica a Rússia (octubre de 1917).

Espanya va començar el segle XX amb la crisi del 98. No obstant això, el desastre del 98 fou relatiu, ja que la monarquia no va caure i el sistema de partits es va mantenir intacte. El 1902 va començar el regnat d’Alfons XIII, que va durar fins el 1931.

A Catalunya, el primer esdeveniment important del Segle XX va ser la Setmana Tràgica de 1909. Després d’aquesta rebel·lió, la repressió va ser molt dura. Un altre fet important va ser la creació de la Mancomunitat de Catalunya l’any 1914. En mig d'una situació social amb tensions revolucionàries (creixement del proletariat industrial i la concentració urbana, nombrosos episodis d'enfrontaments entre patrons i obrers, etc.), una crisi econòmica des del 1919 a causa de la reducció dels mercats europeus durant la Primera Guerra Mundial i la commoció de la societat que provoquen els fracassos de la política colonial espanyola, l’any 1920 es va produir el Cop d'Estat del general Primo de Rivera, amb l'acceptació per part del rei Alfons XIII.  La dictadura va treballar a fons contra el nacionalisme català republicà, cada cop més radicalitzat i en alça, prohibint partits, associacions i institucions autòctones. Finalment, la Mancomunitat de Catalunya va ser definitivament suprimida l'any 1924 (any de la mort de Papasseit) i es va prohibir l'ús de la llengua i la bandera catalanes en l'administració i en la vida pública.

Si bé fins al 1914 els socialistes eren els únics que parlaven de l'enfonsament del capitalisme, altres sectors de la societat, com ara els artistes, havien percebut abans els límits d'un model de vida que privilegiava els diners, la producció i els valors de canvi per davant de l'home. L’any 1905, Pablo Picasso i Georges Braque van reaccionar contra l'encasellament artístic amb les seves exposicions cubistes. El 1909, el futurisme va llançar el seu primer manifest d'aposta per futur i rebuig a tot el passat, enlluernat pels avenços científics i tecnològics.

Etapes de l’avantguardisme a Catalunya

A Catalunya, resulta difícil fer una història clara i coherent de la literatura avantguardista degut a les contradiccions i als alts i baixos que presenta el moviment, entre altres per les següents raons:

·         Quan van començar els moviments d'Avantguarda a Europa, al nostre país dominava l'estètica noucentista fortament arrelada a les capes socials burgeses i amb suport institucional, la qual cosa dificultava la possibilitat d'implantació dels nous models literaris. 

·         Llevat d'escasses excepcions, els escriptors defensors de les pràctiques avantguardistes no eren una alternativa real a la cultura dominant perquè no tenien excessives contradiccions respecte l'ordre burgès de la literatura majoritària.

·         A diferència d'altres països, els grups avantguardistes catalans estaven poc cohesionats i formats per intel·lectuals amb importants divergències ideològiques o sobre la pràctica literària que duien a terme. Sovint s'organitzaven a l'entorn de revistes que mostraven -no podia ser d'altra manera- un cert eclecticisme. De fet, les iniciatives més interessants sorgiren d'un sol individu o bé de grups reduïdíssims. Els escriptors catalans que s’adherien de les avantguardes ho van fer de manera individual i moderada.

·         Molts dels escriptors catalans que van començar experimentant amb les noves tendències van evolucionar posteriorment cap a actituds més acostades a les de la literatura “tradicional”. Per a d'altres, l'Avantguardisme només va ser una moda passatgera que no van tenir continuïtat o que alternaven amb escrits propis de l'ortodòxia literària.

L'Avantguardisme català es pot dividir en quatre etapes.

En el període de 1916 a 1924, la literatura avantguardista va estar emmarcada majoritàriament dintre del Futurisme. Durant aquest període, Joan Salvat-Papasseit va publicar tota la seva obra. Van aparèixer les primeres publicacions de Josep Vicenç Foix, Joaquim Folguera, Josep Maria Junoy, V. Solé de Sojo, etc. L'any 1917, van aparèixer els primers números de la revista "391" que va dirigir a Barcelona, Francis Picabia, un dels homes més representatius del Dadaisme. També es va iniciar en aquest període l'Ultraisme. Un dels representants de l’ultraisme va ser Gabriel Alomar, que també va participar en altres tendències de l'Avantguarda. L’any 1923 va sorgir el “grup de Sabadell” format per Joan Olivé, Francesc Trabal i "Armand Obiols", pseudònim de Joan Prats. Aquest grup va començar la seva activitat amb obres i actes provocatius propis de l'avantguarda, encara que amb un marcat caràcter humorístic. L’any 1925 ja s'acostaven a postures més culturalistes malgrat mantenir un alt grau d'independència crítica i d'originalitat.

La segona etapa de l’Avantguardisme català va de 1926 a 1930. Aquesta etapa es caracteritza per la incorporació del Surrealisme francès a través de la revista "L'Amic de les Arts", dirigida per Josep Carbonell i Gené, que es va publicar a Sitges entre els anys 1926 i 1929. Alguns col·laboradors de la revista van ser Salvador Dalí, Sebastià Gasch, Lluís Montanyà i Joan Miró. La revista "Hèlix", dirigida per Joan Ramon Masoliver, que es va publicar a Vilafranca del Penedès durant els anys 1929 i 1930, també va contribuir a la difusió del Surrealisme. El 1928 es va publicar el "Manifest groc" del surrealisme, signat per Dalí, Gasch i Montanyà. El 1929 va aparèixer el primer i únic número dels "Fulls grocs". En conjunt, el Surrealisme va ser un dels moviments d'Avantguarda més brillants a Catalunya. Les aportacions més importants del surrealisme català -amb reconeixement mundial- pertanyen al camp de les arts plàstiques.

Durant aquest període, encara van continuar vigents el Futurisme i l'Ultraisme. L’ultraisme va assolir a Mallorca un dels seus moments més brillants el 1926, però es va anar dissolent entre els anys 1929 i 1931. 

La tercera etapa de l’Avantguardisme català correspon a la represa de postguerra. Aquesta etapa va estar protagonitzada pel grup "Dau al Set" que va publicar una revista del mateix nom entre 1948 i 1954.

La quarta etapa està representada per la poesia visual de Joan Brossa i de Guillem Viladot en la dècada dels setanta.

Papasseit en l’avantguardisme

A Catalunya, el referent poètic avantguardista per excel·lència és Joan Salvat-Papasseit. Els altres poetes més representatives de l'avantguardisme literari a Catalunya són Josep Mª Junoy, Joaquim Folguera i J. V. Foix.

En la seva primera etapa (1916-1924), l’activitat avantguardista catalana va seguir les propostes de cubisme i el futurisme. Josep M. Junoy va introduir aquests moviments al nostre país, però Joan Salvat-Papasseit en va ser l’escriptor més destacat. Precisament, la primera etapa de l’avantguardisme català va acabar amb la seva mort.

Papasseit va conèixer les avantguardes per les revistes estrangeres que, com a llibreter a les Galeries Laietanes, ell rebia i venia. A imitació dels avantguardistes europeus, Joan Salvat-Papasseit va publicar tota la seva obra (poemes, manifestos i articles) en les revistes que ell mateix dirigia. Les revistes van ser:

·         "Un enemic del poble", entre 1917-19, primer lligada als postulats regeneracionistes i que després va evolucionar cap al futurisme.

·         "Arc-Voltaic", el 1918, model avantguardista per excel·lència, tot i que només en van sortir dos números: el zero i el bis.

·         "Proa", el 1921, de caire postavantguardista, que va alternar textos nacionalistes amb poesies.

El moviment d'avantguarda que més va influir a Papasseit va ser el futurisme. L'italià Marinetti va fer servir  el nom de Futurisme (nom que havia inventat Gabriel Alomar l’any 1904) en el Manifest que va publicar a "Le Figaro" l’any 1909 per a batejar el moviment artístic i literari que ell iniciava (tot i que les propostes teòriques d'Alomar i de Marinetti no tenien res a veure). Papasseit es va emocionar amb les idees de Marinetti, que proposa exalçar la vida contemporània, basant-se en dos temes dominats: la màquina i el moviment. Entre les propostes de Marinetti hi ha la negació del passat, l’amor a la temeritat i al perill, la exaltació dels fets esportius i de la velocitat, i una recerca de la connexió dels fets literaris amb la vida. Especialment en les primeres obres de Papasseit (“Poemes en ondes hertzianes”, del 1919) es nota l'atracció que li provocaven els invents: el telègraf, les ones hertzianes, el tramvia, etcètera.

Al juliol de 1920, Papasseit va publicar a Barcelona un pamflet titulat "Contra els poetes amb minúscula", que va subtitular “Primer manifest català futurista”. És un text curt, estructurat en cinc punts, que conté afirmacions que podrien pertànyer perfectament al regeneracionisme i fins i tot al noucentisme.

Joan Salvat-Papasseit va afegir al futurisme elements de procedència cubista, com ara els cal·ligrames d'Apollinaire. Del cubisme, el poeta va adoptar la fantasia formal. “Rails i més rails” és un exemple de poema de Papasseit d’influència cubista.

En els seus darrers poemes, Papasseit també va està influenciat pel surrealisme (“Més d'aquest somni”,  “Quin desvetllar−me”...). El surrealisme no és pròpiament un estil artístic sinó un moviment molt més ampli que va  adoptar formes molt diverses. Breton va definir el Surrealisme com un "automatisme psíquic pur, per mitjà del qual s’intenta expressar, verbalment, per escrit o de qualsevol altra manera, el funcionament real del pensament".

Estil literari de Papasseit

Papasseit va barrejar totes les influències avantguardistes que va rebre amb idees de procedència modernista. El resultat va ser un avantguardisme eclèctic. 

Tot i que va començar com a poeta avantguardista, escrivint cal·ligrames, finalment Joan Salvat-Papasseit va derivar cap a formes clàssiques. Va desenvolupar una línia lírica que el va acostar a la poesia popular (la cançó) i a l'evolució que va portar a terme part del moviment noucentista, amb el qual manté més relacions que les esperades per un avantguardista.

De manera significativa, l’obra pòstuma de  Papasseit “Óssa Menor” duia el subtítol “Fi dels poemes d'avantguarda”. Un es pot imaginar cap on hagués evolucionat el seu estil si el poeta hagués viscut uns quants anys més.

Respecte als temes tant els seus escrits en prosa com bona part de la seva poesia, Salvat-Papasseit va partir de la seva realitat quotidiana i de les novetats que li arribaven a través de la premsa o de cartes. A aquests elements quotidians, Papasseit hi aplicava la seva sensibilitat i passió, destacant detalls i situacions que convertien un instant en una vivència única i especial.

El tractament de l'amor i l'erotisme és un tret distintiu de la poesia de Salvat-Papasseit. El llibre “El poema de la rosa als llavis” ha estat qualificat com un dels millors poemes eròtics de la literatura europea. Joan Salvat-Papasseit és potser el poeta que ha tractat el sexe i l'erotisme d'una manera més neta.

El mar, el port, el mariner, el pirata i l'ambient mariner formen una línia temàtica marcada per un esperit nòmada i aventurer. Bona part de la seva vida va transcórrer prop del mar, concretament prop del Port de Barcelona. També va marcar-lo la figura del seu pare, mariner mort en alta mar.

Papasseit també va mostrar un gran amor i respecte als infants, en els quals veia les esperances d'un futur millor. Va lloar la nova generació de pedagogs, l'expansió de l'escola pública en català i els artistes que treballaven per als nens. La major part de relats i poemes relacionats amb aquest tema van ser publicats a la revista infantil “La Mainada” l’any 1921.

Papasseit en l’actualitat

Als anys seixanta, quan l'obra de Papasseit encara era molt poc coneguda, alguns dels seus poemes van ser recuperats en cercles catalanistes i, generalment, d'esquerres. El primer poema enregistrat del qual se’n té constància és “Nadal”, l’any 1963. A partir d’aquella època, la obra poètica Papasseit ha estat popularitzada, sobretot a partir de les musicacions i recitacions de Núria Espert, Celdoni Fonoll, Lluís Llach, Ovidi Montllor, Guillermina Motta, Ramon Muntaner, Teresa Rebull, Xavier Ribalta, Joan Manuel Serrat i Rafel Subirachs, entre d'altres. 

Eduard Toldrà va començar a musicar poemes de Papasseit l’any 1927. La popularitat li va arribar amb els autors de la Nova Cançó als anys 60 i 70. El 1975 Ovidi Montllor li va dedicar el disc “Salvat-Papasseit per Ovidi Montllor”. El 1977, Joan Manuel Serrat va editar el disc “Res no és mesquí”, on musicava un recull de poemes i incloïa temes ja musicats per Martí Llauradó, Rafael Subirachs i Guillermina Motta. També li va dedicar la “Cançó per a Joan Salvat-Papasseit”, on mesclava textos propis amb els del poeta. El 1996, el mateix Serrat recull poemes de Papasseit, musicats pels cantants esmentats anteriorment, en el disc “Banda sonora d'un temps, d'un país”. Lluís Llach va posar música al poema “La casa que vull” (1974).

El 2002, va sortir a França l'àlbum "Arc Voltaic", de poemes de Papasseit, musicats i cantats per Carles Andreu. Altres veus que han enregistrat poemes recitats o cantats de Papasseit són Maria del Mar Bonet, Loquillo, Feliu Ventura, Toti Soler i Josep Tero, entre d'altres.

Al desembre del 2010, l'Arts Santa Mònica de Barcelona li va dedicar l'exposició “Salvat-Papasseit. Poetavanguardistacatalà”.

MARIO BERENGUER MARROUN

BIOGRAFIA JOAN SALVAT-PAPASSEIT

Joan Salvat-Papasseit neix a Barcelona l'any 1894 i és conegut sobretot com a poeta, tot i que també és autor d'articles, manifestos i altres proses de tipus polític i social. De família obrera, autodidacte, va tenir una vida marcada per la pobresa econòmica i per la tuberculosi. S’inicià cap al 1915 amb articles en castellà i català, d’una ideologia que fluctua i evoluciona entre l’anarquisme, el socialisme i el seu catalanisme personal. Des del 1919 fou un escriptor totalment català. Aquest any aparegué el seu primer llibre de poesia, Poemes en ondes hertzianes. Su obra poética representa la actitud vanguardista, en contraposición con el esteticismo del noucentisme i està marcada per l'inconformisme, l'idealisme i l'ombra d'una mort precoç. Mor l’any 1924 als trenta anys a causa tuberculosis,

MARTINA SANAHUJA

QUINA GRUA EL MEU ESTEL

Quina grua el meu estel,

quin estel la meva grua!

-de tant com brilla en el cel

sembla una donzella nua.

L'espurneig que em fereix l'ull

són els seus pits quan s'inclina:

si fa un mirall de l'escull

perleja a l'arena fina.

De la meva barca estant

dono al cordill tota mida.

I l'ala clara, sestant,

del gavot que passa, crida.

Oh, el seu flanc rosa i argent

i la trena que es deslliga

volar d'oronella al vent!

cabell desfet de l'amiga.

Amiga del dolç turmell.

-Com una vela s'enfila

espitllera de l'ocell:

si jo llenço el braç, vacil·la.

Vianant vora la mar

prega pels marins que arriben;

si veuen l'estel dansar

moren de tant que sospiren.

Vianant, puja al meu bot

que és lliure de la sentida,

però no diguis ni un mot

si no vols perdre la vida.

Vianant, no parlis, no,

que l'oreig l'acosta, i mira

que et prendrà l'amor senyor

-que el mariner ja sospira.

Vocabulari

Grua: estel; peça de paper que, lligada amb un cordill, es fa volar enlaire.

Escull: aspecte sanitós i bell de la cara d'una persona.

Perleja: cobrir de gotes o granets semblants a perles.

Gavot: gavina negra.

Flanc: costat; cadascuna de les dues parts laterals.

Oronella: tipus d’ocell de color negre vellutat amb els pits i ventre grisencs blanquinosos.

Espitllera: obertura molt estreta.

Sentida: dolor agut, impressió que se sent d'una cosa dolorosa.

Oreig: vent suau i fresc.

Contingut del poema

1a estrofa: Parla d’un estel i de com brilla, comparant-lo amb una noia.

2a estrofa: La bellesa dels pits d’aquesta noia li fereixen la mirada de tant que l’enlluernen.

3a estrofa: Parla del cordill de l’estel comparant-lo amb el vincle que té amb aquesta noia. Diu que allarga el cordill, és a dir, la noia “vola” a màxima distància.

4a estrofa: Parla de la bellesa dels cabells de la noia quan se’ls deslliga i aquests volen a l’aire.

5a estrofa: Quan ell allarga el braç i s’acosta a ella, ella a vegades vacil·la i s’allunya una mica.

6a estrofa: Diu que qualsevol que veu la noia sospira i admira la seva bellesa.

7a estrofa: Convida a tothom a admirar la bellesa de la noia, però que no diguin res.

8a estrofa: Segueix dient que ningú digui res, ja que té por de que algú altre li prengui la seva estimada.

Tema del poema

Aquest poema forma part de la secció “El desig i el convit”. Com tots els poemes d’aquesta secció, parla del desig d’estimar a una noia. L’estel que ell fa volar des de la seva barca s’acaba convertint en una noia a la que desitja, i a la que convida al lector o vianant a admirar, compartint amb ell l’inici de la seva aventura amorosa.

Mètrica

El poema està format per vuit quartets de versos heptasíl·labs (és a dir, d’art menor). La rima és consonant i encadenada (el primer vers rima amb el tercer i el segon amb el quart). De cada vers, la primera rima és masculina i la segona femenina, és a dir, el primer i el tercer vers són masculins i el segon i el quart són femenins. La musicalitat d’aquest poema no només ve donada pel fet que la rima sigui encadenada i que alterni els versos masculins i femenins, sinó també perquè els versos parells de totes les estrofes excepte de la primera rimen entre si de manera assonant. Així doncs, si mirem només la rima consonant veurem que cada estrofa té una rima diferent, però si ens fixem en la rima assonant podrem observar que tots els quartets estan lligats entre si a través de la rima dels versos parells, aportant més musicalitat al poema.

A més, també podem trobar assonància entre els versos imparells de la quarta i la cinquena estrofes, entre els de la tercera i la sisena i entre els de la setena i la vuitena.

Quina grua el meu estel, 7a

quin estel la meva grua! 7b

-de tant com brilla en el cel 7a

sembla una donzella nua. 7b

L'espurneig que em fereix l'ull 7c

són els seus pits quan s'inclina: 7d

si fa un mirall de l'escull 7c

perleja a l'arena fina. 7d

Amiga del dolç turmell. 7e

-Com una vela s'enfila 7f

espitllera de l'ocell: 7e

si jo llenço el braç, vacil·la. 7f

Vianant vora la mar 7g

prega pels marins que arriben; 7h

si veuen l'estel dansar 7g

moren de tant que sospiren. 7h

De la meva barca estant 7i

dono al cordill tota mida. 7j

I l'ala clara, sestant, 7i

del gavot que passa, crida. 7j

Oh, el seu flanc rosa i argent 7k

i la trena que es deslliga 7l

volar d'oronella al vent! 7k

cabell desfet de l'amiga. 7l

Vianant, puja al meu bot 7m

que és lliure de la sentida, 7n

però no diguis ni un mot 7m

si no vols perdre la vida. 7n

Vianant, no parlis, no, 7o

que l'oreig l'acosta, i mira 7p

que et prendrà l'amor senyor 7o

-que el mariner ja sospira. 7p

Recursos literaris

Quina grua el meu estel,

quin estel la meva grua!

-de tant com brilla en el cel

sembla una donzella nua.

L'espurneig que em fereix l'ull

són els seus pits quan s'inclina:

si fa un mirall de l'escull

perleja a l'arena fina.

De la meva barca estant

dono al cordill tota mida.

I l'ala clara, sestant,

del gavot que passa, crida.

Oh, el seu flanc rosa i argent

i la trena que es deslliga

volar d'oronella al vent!

cabell desfet de l'amiga.

Amiga del dolç turmell.

-Com una vela s'enfila

espitllera de l'ocell:

si jo llenço el braç, vacil·la.

Vianant vora la mar

prega pels marins que arriben;

si veuen l'estel dansar

moren de tant que sospiren.

Vianant, puja al meu bot

que és lliure de la sentida,

però no diguis ni un mot

si no vols perdre la vida.

Vianant, no parlis, no,

que l'oreig l'acosta, i mira

que et prendrà l'amor senyor

-que el mariner ja sospira.

Conclusió

Al llarg del poemari “Poema de la rosa als llavis” s’expliquen les diferents etapes de l’amor. Aquest poema, “Quina grua el meu estel”, n’és el primer. Així doncs, ens parla de l’inici d’una aventura amorosa, el moment en què comença a desitjar una noia i es consterna de la seva bellesa, i ens convida als lectors a acompanyar-lo durant tota l’aventura al llarg del poemari.

Aquest poema va ser musicat per Joan Manuel Serrat. No és casualitat que musiqués justament aquest. Gràcies a la forma en què rimen els versos, la distribució dels versos masculins i femenins i el fet que siguin d’art menor fa que el poema tingui molt ritme, dinamisme i musicalitat i que, per tant, sigui molt propens a ser cantat.

En conclusió podem dir que és un poema de contingut delicat, on expressa el desig que té cap a una noia i l’enorme admiració que té cap a la bellesa femenina.

CAROLINA PUIVECINO

Deixaré la ciutat

Deixaré la ciutat que em distreu de l'amor,         (13) a
la meva barca,                                                     (5)   b
el Port                                                                  (3)   a
i el voltàmetre encès que porto a la butxaca,      (13) b

voltàmetre brunzent                 ( 7) c
i el més bonic ocell,                  (7) c
que és l'avió                             (4)  d
i temptaré la noia que ara arriba i ja em priva,    (13) e

li diré com la copa melangiosa és del vi      (13)    f        
-i el meu braç del seu coll-                           (7)     h
i veurà que ara llenço la stylo i no la cullo,   (13)  h

i em faré el rostre pàl·lid com si fos un minyó  (13) i
i diré   (4) j
maliciós:   (4) k
-com un pinyó és la boca que em captiva (13). L

Vocabulari

Voltàmetre:

És un aparell que s’utilitza per mesurar la quantitat d’electricitat que un cos desprèn

Brunzent :

aparell de fa un brunzit.

Melangiosa :

incerta

“...em captiva” :

l’atreu amb força

Contingut i temes

En les dues primeres estrofes es troba la introducció o posta en situació del poema  a la vegada que s’expressa els   plans de futur, de l’autor,  mitjançant simbolismes com :” el voltàmetre que porto encès a la butxaca “ com si la  llum d’aquest aparell volgués representar l’esperança de millorar.

Es transmet també els plans de fugir de el lloc d’origen que és , la ciutat.

I ho fa  com idolatrant el avió que el portarà fora de manera il·lusionada  

No obstant al final de la segona estrofa cambía el tema del poema ja que sembla que ara està dedicat per una persona en concret , una persona especial per a l’autor. De manera que dona la sensació de que no fugirà so, sinó que ho farà acompanyat d’una altra persona la qual l’atreu molt .

Finalment, no és fins a les dues ultimes estrofes que ya es veu que el poema va dirigit a aquella persona a la qui li vol dedicar els versos.  El tema  principal es el canvi de vida per una nova i l’amor sincer.  

Analitzem la mètrica del poema

Respecte a les síl·labes trobades i contades en cada vers del poema , podem dir que hi ha gran varietat de nombre , es a dir que els versos són bastant diferents respecte al nombre de quantitat de síl·labes. Això si , tots són d’art menor.

És a dir, l’autor opta per combinar versos llargs i curts per constituir l’estructura del poema, per tant , no és pot considerar un poema en vers.

La rima és:

·       assonant , ja que , els sons que rimen i aporten la musicalitat al poema son formats únicament per vocals.

·       Masculina , degut a que ,en la majoria de versos , la darrera paraula és aguda i no plana ni esdrúixola.

Recursos emprats

Símil: aquest recurs es pot observar en els versos 2 i 3 de la segona estrofa al utilitzar el ocell som referent al avió.

La polisíndeton : amb la conjunció “i” que és un recurs que es repeteix bastant en la seva estructura

La comparació: s’observa en “com un pinyó és la boca que em captiva “ o   “el rostre pàl·lid com si fos un minyó” . L’autor ampra la comparació per ressaltar la similitud de el rostre pàl·lid del seu amor i la pal·lidesa d’un minyó.

La metàfora : s’observa en “i el voltàmetre encès que porto a la butxaca” ja que el significat no es pas literal sinó que es tracta de un doble sentit en que es respresenta l’esperança de canvi i noves idees.

Conclusió

La lectura m’ha resultat amena i fàcil de llegir amb una melodia correcta. No obstant d’aixó he trobat que la seva sintaxi o la estructura de formulació de les seves frases complexa i inclús ambigua.

El vocabulari nou no es molt extens tot hi que hi ha paraules que per als catalanoparlants actuals resulten difícils de saber i que s’ha de cercar el significat.

En general el vocabulari és correcte i s’entén força bé.

Cal dir que, els versos no seguien cap tipus de mètrica ,com s’ha explicat anteriorment, i que es tracta de una rima assonant i masculina. No es tracta d’un poema molt melodiós degut a que l’autor no ha deixat moltes rimes en les estrofes.

Finalment , l’ argument explicat , es de caràcter positiu i juvenil que transmet il·lusió per iniciar una nova vida lluny del que és conegut. El autor ha expressat aquest sentiments amb l’ajut de diferents recursos literaris que li han servit d’eina per poder plasmar i definir millor el que vol transmetre.

JOSEP DE MELO

PERQUÈ HAS VINGUT

Perquè has vingut han florit els lilàs
i han dit llur joia
envejosa
a les roses:
mireu la noia que us guanya l'esclat,
bella i pubilla, i és bruna de rostre.
De tant que és jove enamora el seu pas
-qui no la sap quan la veu s'enamora.
Perquè has vingut jo ara torno a estimar:
Diré el teu nom
i el cantarà l'alosa.

Aquest poema de Papasseit compara el amor d’una bella dona amb uns lilàs, deixant a la dona com la joia més apreciada, que amb la seva joventut el té enamorat. El tema d’aquest poema es el desig i el convit

Perquè has vingut han florit els lilàs
i han dit llur joia
envejosa
a les roses:
-En aquesta estrofa parla de la noia.

mireu la noia que us guanya l'esclat,
bella i pubilla, i és bruna de rostre.
-En aquesta estrofa parla del seu físic.

De tant que és jove enamora el seu pas
-qui no la sap quan la veu s'enamora.
Perquè has vingut jo ara torno a estimar:
Diré el teu nom
i el cantarà l'alosa.

-En aquesta estrofa parla de ell mateix, un poeta enamorat.

Mètrica

Està format per decasíl·labs, assonants, 8 versos en grups de dos,

10A -10B -10A -10B -10A -10B -10A -10B

La rima A dels versos imparells, és femenina i assonant en a-tònica.

La rima B dels versos parells, és femenina i assonant en o-neutra.

Vers 1: Anàfora de “perquè has vingut”al vers 1 i 7. S’adreça a ella directament amb el “tu”

Vers 2: Els lilàs parlen a les roses, contents però envejosos

Vers 3: El que diuen els lilàs és que la noia guanya a les roses en esclat (competició de flors).

Vers 4: Descripció de la noia: bella, pubilla.

Vers 5: Hipèrbaton: el seu pas enamora de tant que és jove.

Vers 6: Joc de paraules pas-sap i repetició del verb enamora. Metàfora: qui no la sap no la coneix. Ella causa amor instantani.

Vers 7: El poeta passa de 3ª persona a 2ª persona i es dirigeix a ella adoptant un to íntim. Redescobreix la capacitat d’estimar.

Vers 8: “Diré el teu nom” és un acte simbòlic de fer-la seva. L’alosa com els lilàs, farà conèixer a tothom que ella és el centre de la seva atenció, l’objecte del seu amor.

La majoria dels verbs estan en present o en pretèrit indefinit, això provoca al lector una sensació de com si ho estigués vivint ara mateix.

Vocabulari

Lilà: Arbust o petit arbre, de fulles simples, oposades i de flors liles i oloroses.

Pubilla: Dona instituïda hereva, generalment per part d'algun ascendent, en el qual cas se solia reservar tot el patrimoni com a bé parafernal, que era administrat per ella.

Alosa: Moixó de color terrós, i de llarga cua, que emet un cant agut i musical sostingut llargament.

DAMIA ESCARP

AMO L’AROMA

Amo l’aroma d’aquest brot de menta

que duus lligada dintre el teu somrís

fes-me’n penyora   tu, minyona esquerpa

com vela nova que torba el garbí.

Les xicres blanques dels pals del telègraf

si ets a la ruta guarden ton camí;

pel brot de menta cap d’elles pledeja-

pledejarien si em veien sofrir.

Perquè vindria de la boca teva

la posaria al mossec de les dents,

fes-me’n penyora, del teu brot de menta:

jo, per pagar-la   ja em donaré teu.

Estructura

He estructurat el poema segons la mètrica en tres quartets decasíl·labs.

En aquest poema trobem 3 nivells d'anunciació: 1º, declaratiu, intimista, que utilitza el present o l'imperatiu; 2º, el subjecte són les xicres del telègraf personificades que explica l'emmarcament escenogràfic del procés; i 3º, el jo poètic que utilitza el condicional per anunciar allò que li plauria, allò que fora possible, el desig.

Rima

Amo l'aroma d'aquest brot de menta      10 A

que duus lligada dintre el teu somrís       10 B

fes-me'n penyora tu, minyona esquerpa    10 A

com vela nova que torba el garbí.          10 B

Les xicres blanques dels pals del telègraf  10A

si ets a la ruta guarden ton camí;          10B

pel brot de menta cap d'elles pledeja      10A

pledejarien si em veien sofrir.              10B

Perquè vindria de la boca teva              10A

la posaria al mossec de les dents,          10C

fes-me'n penyora, del teu brot de menta: 10A

jo, per pagar-la, ja em donaria teu.       10C

És d’art major, asonant, encadenats.

Lèxic

Dins del lèxic hi trobem nombrosos elements botànics (brot de menta); elements anatòmics (somrís, boca, dents); comparacions (minyona esquerpa com vela nova...); metonímies (vela nova per vaixell); metàfores (fes-me'n penyora vol dir que li faci un bes), (minyona esquerpa vol dir que encara no en sabem res, que encara no és seva), (vela nova vol dir noia jove inexperta); i elements avantguardistes (telègraf).

Aquest fragment és important perquè conclou la primera secció del poema i perquè pertany al pla d'acció del poema, on es narra una iniciació amatòria on es contraposa l'experiència de l'enamorat davant la innocència de l'estimada.

Repeticions

Amo l'aroma d'aquest brot de menta  

que duus lligada dintre el teu somrís  

fes-me'n penyora tu, minyona esquerpa  

com vela nova que torba el garbí.

Les xicres blanques dels pals del telègraf  

si ets a la ruta guarden ton camí;  

pel brot de menta cap d'elles pledeja  

pledejarien si em veien sofrir.

Perquè vindria de la boca teva  

la posaria al mossec de les dents,  

fes-me'n penyora, del teu brot de menta:  

jo, per pagar-la, ja em daria teu.

-Amo l’aroma és un palíndrom.

-Perquè vindria de la boca teva        

Hipèrbaton

la posaria al mossec de les dents  

Explicació

Aquest poema breu pertany a El Poema de la Rosa als Llavis, un poema unitari escrit entre 1921 i 1923 per Joan Salvat- Papasseit (Barcelona, 1894 - Barcelona, 1924), poeta autodidacte, de família obrera i amb una vida marcada per les penúries econòmiques i per la tuberculosis. La seva obra poètica representa l'actitud de l'Avantguardisme, conjunt de corrents estètics de ruptura i recerca de noves formes expressives en contraposició amb l'Esteticisme del Noucentisme. La seva obra mostra l'evolució de la poètica avantguardista a Catalunya: Poemes en ondes hertzianes (1919); L'irradiador del port i les gavines (1921); La gesta dels estels (1922); El Poema de la Rosa als Llavis (1923) i Óssa Menor (1925).

Tema

Si ella li dona el brot ella  a canvi és donarà.

Aquest brot de menta és un signe d’amor per lligar el somriure d’ella i les ganes d’ell d’estimar.

Vocabulari

Xicres Blanques- les dents

Pledeja- es queixa

Minyona esquerpa- Noia que dubta

Garbí- Vent molt fort

Comentari

Aquest poema expressa el sentiment que sent un home per una dona i el que arriba a fer per un petó.

JACULATÒRIA

JOAN SOLDEVILA

Què significa “jaculatòria” ?

És una oració breu i fervent. Trobem jaculatòries en les misses.

Què és un caligrama?

               

Un cal·ligrama és un tipus de poema visual. És un text, generalment poètic, en què s'utilitza la disposició de les paraules, la tipografia o la cal·ligrafia per tal de representar el contingut del poema. Les paraules que componen el poema dibuixen o formen un personatge, un animal, un paisatge o qualsevol objecte imaginable.

Aquest caligrama en forma de balança demostra en l’autor una major importància per l’amor passional que per l’amor espiritual.

Amor passional- Braç dret              Amor espiritual- Braç esquerra

VOCABULARI

Bes – Petó.

Pulcra - Que posa gran cura en l’endreçament de la seva persona, a fer polidament, delicadament, les coses.

Estampeta – Paper on en una banda trobem la imatge d’una figura religiosa com la d’un sant o una verge.

MÈTRICA

Rosa la rosa et sóc pregant                                8a masc cons

pètal que es morí tremolant                                8a masc cons

el bes donant sempre cremant                            8a masc cons

·         i un altre pètal esperant                             8a masc cons

Oh tota pulcra,                                                   5b fem

et duré sempre al pit,                                         6c masc cons

et somniaré a la nit,                                            6c masc cons

Gotes de sang,                                                   4d masc cons

espines de lliga-amant                                        7d masc cons

feriu ma carn,                                                     4d masc cons

L’estampeta d’or.                                               5e masc

El poema està format per 4 estrofes d’art menor.

TEMES

El tema principal és l’amor, l’amor espiritual i l’amor pasional.

ESTROFES

1

Rosa la rosa et sóc pregant

pètal que es morí tremolant

el bes donant sempre cremant

i un altre pètal esperant. (esperant)

Al·literació, paral·lelisme, personificació

En els dos primers versos té desig de donar un bes a l’estimada, en el tercer viu el petó intensament i en l’últim, ja roman esperant-ne un altre.

2

Oh tota pulcra,

et duré sempre al pit,

et somniaré a la nit,

Anàfora

De manera carinyosa, expressa que ella és un sentiment molt profund fins al punt de tenir-lo sempre present al seu cor i en els seus somnis.

3

Gotes de sang,

espines de lliga-amant   

feriu ma carn,   

Metonímia, hipérbole

Expressa un amor salvatge, i molt autèntic, ple de passió.

4

L’estampeta d’or.

Metonímia.

Acaba per anomenar l’enamorada com una estampeta molt valuosa.

CONCLUSIÓ

En els seus poemes, el poeta planteja un diàleg, un diàleg del qual només dóna, una veu, la masculina i que redueix a l’altra a una simple funció de contrast.

L’amor l’entén el poeta com una autèntica religió. Així, el poema és una història d’iniciació o, la de l’oposició entre l’astúcia del mestre i la innocència de l’enamorada.               

L’autor és un enamorat molt autèntic que sent l’amor molt apassionadament i sincerament.

PAULA VENTURA

I  EL VENT DEIXAVA

I el vent deixava dintre la rosella

granets de blat com espurnes de sol

- només per dir com és la boca d'Ella: (Comparació)

                      com la neu rosa als pics (Comparació)

quan surt el sol.

Significat

El poeta fa un incís dins la relació amorosa. Estableix relacions entre l`estimada i la natura que serveixen per constatar la bellesa d`ella.

Figures retòriques i métrica

És una estrofa de quatre versos decasíl.labs amb rima consonant encadenada (A B A B)

NÚRIA SERRA

MESTER D’AMOR

Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.

No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada;
deixa't besar —sacrifici fervent—
com més roent més fidel la besada.

Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Deixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada —la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar
i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.

Contingut del poema

És un cant del poeta a l’amor i a no deixar-se perdre l’ocasió de compartir un petó.

El poema que ens ocupa està dedicat a Enric Casanoves, un escultor amic del poeta, i pertany al poemari “La gesta dels estels”.

La composició expressa la voluntat que té el poeta de donar consells sobre el fet de besar.

Papasseit ens convida a no estalviar els petons i a deixar-nos besar, perquè suposa un gran plaer.

Tema

Els temes principals del poema són el bes i Carpe Diem “Aprofita el dia”

Mètrica

10 A     Vers 1

10 B     Vers 2

10 A     Vers 3

10 B     Vers 4

10 C     Vers 5

10 D    Vers 6

10 C     Vers 7

10 D    Vers 8

10 E     Vers 9

10 F     Vers 10

10 E     Vers 11

10 F     Vers 12

10 G    Vers 13

10 H    Vers 14

4          Vers 15

6 G      Vers 16

10 H    Vers 17

·        VERSOS

·         Està compost per versos decasíl·labs, per tant, d’art major.

·         Cal destacar que al quinzè vers es produeix una cesura i queda dividit en dos hemistiquis de 4 i 6 síl·labes, respectivament.

·         Versos d’art major amb una rima consonant.

·         Alternaça de rimes masculines i femenines, de tal manera que els versos imparells són masculins, mentre que els parells són femenins.

Recursos

● ENCAVALLAMENT

○ Trencament sintàctic d’una oració quan el vers s’acaba i aquesta ha de continuar en el següent.

○ La trobem als versos 1-2, 3-4, 9-10.

● HIPÈRBOLE

Exageració evident que deforma la realitat per posar de relleu una idea.

○ La trobem al vers 2 (el goig d’amar no comporta mesura).

Hipèrbaton ○ Alteració forçada de l’ordre gramatical dels mots. ○ La trobem als versos 4 (que és sempre als llavis que l’amor perdura) i 13 (curi el veire el temor).

● COMPARACIÓ

○ Relació, mitjançant un nexe d’unió, entre dos conceptes que tenen una semblança. ○ La trobem als versos 5 i 6 (no besis com l’esclau i el creient, mes com vianant a la font regalada).

● INTERROGACIÓ RETÒRICA

○ Pregunta que no espera cap resposta perquè se suposa òbvia i manté l’atenció del receptor.

○ L’autor formula aquesta pregunta per fer pensar al lector sobre el que faria si només hagués sentit la brisa a la cara, ja que no es pot comparar amb un petó tot i ser agradable. ○ La trobem als versos 9 i 10 (Què hauries fet si mories abans sense altre fruit que l'oreig en ta galta?).

● ASÍNDETON

○ Supressió de conjuncions per donar força i dinamisme a les paraules. ○ La trobem al vers 11 (Deixa’t besar, i en el pit, a les mans).

● ANÀFORA

○ Repetició de la mateixa paraula (o sintagma) al principi de cada vers.

○ La trobem als versos 3, 7, 11 i 15 amb l’oració “Deixa’t besar” .

○ La trobem, també, als versos 14 i 16, que s’inicien amb l’imperatiu “besa”

● METÀFORA:

○ Relació entre dos conceptes que mantenen una semblança, però sense nexe d’unió. ○ La trobem als versos 6, 12,13.

○ L’autor crea la imatge d’una font, una copa i l’acte de beure simbolitzant el petó, ja que explica que és una necessitat gairebé física, com pot ser-ho per un caminant beure aigua d’una font. Per tant, beure és com fer una ofrena de l’Església, de beure de la copa, com si l’amant s'hagués d’oferir.

Conclusió

Per a Joan Salvat-Papasseit l’autèntic amor és el que es produeix amb un lliurament profund d’un amant a l’altre i és a través del petó fet amb passió on es produeix aquesta màxima expressió de l’afecte.

Tots els moments són vàlids dins de la nostra vida per oferir-nos aquest amor.

Aquest és el màxim plaer que en podem treure, per això, Salvat ens convida a aprofitar cada oportunitat que tenim de gaudir d’aquesta estima i deixar de costat el futur, que és incert

Vocabulari

● MESTER → ​mestre

● PLER → ​plaer

● VIANANT → ​persona que va a peu per un camí o una via pública.

● FERVENT → ​ardent, d'una calor intensa, abrusadora.

● ROENT → ​passional.

● OREIG → ​vent suau, ventijol.

● VEIRE → ​got, vas

● CONTRADA → ​voltants, extensió de terra pròxima a un lloc, a una persona, a una casa.

MERITXELL SAMPERI

MENTRE LA ROBA S’EIXAMORA

Mentre la roba s'eixamora i vola
i tot reposa dins la sesta al sol,
vina, manyaga, on s'escau la pomera—
menjarem pomes i ens direm l'amor.

L'amor que ens dèiem
 l'amor que ens diriem.

Ai, que et quedava el senyal i tot.

Contingut/Significat

En aquest poema podem observar com la veu poética convida la noia a menjar dels fruits de la pomera durant l'hora reposada del migdia. L' escenari en què se situa l'acció és un paisatge natural que reapareix com a company fidel i benigne dels amants. Així, la composició presenta dos fets que ens semblen destacables: el primer, que la noia ja no és qualificada de <<minyona esquerpa>> tal com apareixia al poema "Amo l'aroma" de la primera secció, sinó que ha passat a considerar-se <<manyaga>>, indicant, per tant certa predisposició sensual. I, en segon lloc la imatge del joc pooètic convidant la noia a menjar el fruit de l'arbre del coneixement del bé i del mal, que la tradició ha volgut que fos una pomera, donant, així pas a l'acompliment dels seus instints. Per tant, "Mentre la roba s'eixamora" no és sinó el preludi de l'encontre sexual de la parella.

Metrica

Sis versos, decasil·lab

Vers trencat, guions

Masculi, assonant

Conclusió

El poema "Mentre la roba s'eixamora", tracta per concretar l'hora i lloc de trobada amorosa entre els  amants.

MARC VILLOLDO

SERÉ A TA CAMBRA, AMIGA

Característiques

El parèntesis i el guio son elements tipogràfics del cubisme.

Anàlisis mètric

versos decasíl·labs amb rima lliure

Figures retòriques

Hi ha un apòstrof: Ai que et quedava el senyal i tot. anàfora: L'amor que ens dèiem l'amor que ens diríem.

Descripció

Ningú sabrà que seré a la teva cambra; influencia en l'amor trobadoresc. L'amor secret es més romàntic, per tant, dóna mes plaer. quan diu que Cupidell obrirà i tancarà les portes es refereix a obrir el seu cor, a trobar i desarrollar l'amor.

MARC SABATÉ CHARLES

MOCADOR D'OLOR

Significat per estrofes

Mocador d'olor

que la teva sina

acostava al cor:

·         La noia guardava el mocador a l'escot, ja que abans les dones no tenien butxaques on guradar les coses (mocador, diners, etc).

com que et sap l'enyor

i et sap la pell fina

tremola d'amor.

·         En aquest fragment, es personifica el mocador (tremola d'amor) fent que enyori la noia. Aquest fet ens mostra que el mocador el té el jo poètic.

Mocador d'olor

fragant tarongina,

com li bat el cor!

·         El mocador encara conserva el perfum de la noia i els seus batecs, accelerats que representen el fort amor que senten l'un per l'altre.

Comentari

La interpretació que jo li faig és que una noi enyora al seu estimat, i l'única cosa que té d'ella és el mocador amb aquella olor que li fa recordar.

Rima

Mocador d'olor a

que la teva sina b
acostava al cor: a

com que et sap l'enyor a

i et sap la pell fina b

tremola d'amor. a

Mocador d'olor a

fragant tarongina, b

com li bat el cor! A

La rima es presenta en la primera estrofa com una mescla entre creuada i encadenada (abaaba aba).

Mètrica

Mocador d'olor 5
que la teva sina 5
acostava al cor: 5

Com que et sap l'enyor 5

i et sap la pell fina 5

tremola d'amor. 5

Mocador d'olor 5
fragant tarongina, 5
com li bat el cor! 5

Es tracta d'un poema compost per una sexteta i un tercet de versos pentasíl·labs.

Figures retòriques

• Hi ha una anàfora en el principi de cada paràgraf amb la paraula mocador.
• Hi ha una metàfora en la frase mocador d’olor fragant tarongina.

Significat del poema

• El poema en si és una personificació del mocador. El poema parla d’un mocador al que el narrador li te molta estima, potser perquè és de la seva estimada.
• El poema reflexa l’enamorament del poeta.

Aquest poema mostra com a tret avanguardista, el dadaisme, ja que l’obra mostra una gran exaltació pels sentiments.

Aquest poema presenta, com a tret avantguardista, el dadaisme, ja que l'obra mostra una gran exaltació dels sentiments.

MARIO BERENGUER MARROUN

QUIN TEBI PLER

Quin tebi pler l'estimar d'amagat 10A
tothom qui ens veu quan ens veu no ho diria 10B
—però nosaltres ja ens hem dat l'abraç 10A
i més i tot, que l'abraç duu follia. 10B

La seva cambra si em té enamorat! 10A

on és l'espieta que l'amor ens priva? 10B

Vocabulari

Tebi: Moderadament calent, ni fred ni calent.

Follia: Bogeria.

Espieta: Persona que espia.

Pler: Plaer.

Contingut

1ª estrofa: Parla de la sensació que sent a l’haver tingut relacions d’amagades amb la persona que estima i el plaer que provoca el fet que ningñu s’imagini que están junts.

Dos últims versos: Expressa que li agraden les intimitats de la noia i que creu que ningú els podrá privar del seu amor.

Tema

El tema principal és l’amor, en aquest cas un amor que no hauria d’ocórrer.

Mètrica

El poema consta d’un quartet i dos versos lliures. Els versos són decasíl·labs i la rima assonant. La rima A és una rima masculina i la rima B és una rima femenina.

Recursos

Metonímia: “La seva cambra” es refereix a les intimitats, característiques de la noia a la que estima.

Pregunta retòrica: “on és l'espieta que l'amor ens priva?” referint-se a que ningñu aconseguirà destapar ni privar-los del seu amor ocult.

Conclusió

El poema en sí tracta de l’amor entre dos persones, un amor que expressen a amagades i que aquesta por a que els pillin els hi produeix plaer.

Els moviments d'Avantguarda que hi predominen són el dadaisme i el surrealisme.

ANA BELÉN GARCÍA

ES FADRINETA I COM UN SOL

Es fadrineta i com un sol,
ara als meus braços defallia;
si duu a les celles mort i dol
duu a les pestanyes la metgia.

Si a cada pit porta un robí
em diu l'afany: li robaria.
—Ella els guardava sols per mi,
si ara els volia ara els prenia.

Si l'assentava als meus genolls
era una rosa que s'obria.

                                                                                                     

Vocabulari

Fadrineta: Persona jove, especialment en estat de casar-se. Persona soltera.

Defallia: Perdre el coratge, l'ànim. Esdevenir feble o mancat de vigor, de forces. 

Metgia: remei

Robí: Pedra preciosa, varietat del corindó, de color vermell.

Contingut i significat del poema

En el poema s’exposa l'amor espiritual i l'amor carnal, donant-li més importància a l'amor carnal de l’autor cap a la serva estimada.

En la primera estrofa, descriu la seva estimada  i expressa amb seguretat que ella està enamorada d’ell i cau rendida als seus peus.

En la segona estrofa, lloa les característiques físiques de la dona, en especial els seus pits, comparant-los amb dues pedres precioses. Expressa el seu desig per ella, i es mostra segur de que ella estaria predisposada a ell si així ho desitjava.

En la tercera estrofa, segueix remarcant l’amor d’ella i que ella sempre acudirà a ell quan vulgui, obrint-se a ell.

Mètrica

Es fadrineta i com un sol,             8a
ara als meus braços defallia;       8b’
si duu a les celles mort i dol         8a
duu a les pestanyes la metgia.    8b’

Si a cada pit porta un robí            8c
em diu l'afany: li robaria.              8b’
—Ella els guardava sols per mi,   8c
si ara els volia ara els prenia.       8b’

Si l'assentava als meus genolls   8d
era una rosa que s'obria.             8b’

Te una rima consonant i es tracta de versos Octosíl·labs.

Recursos

“Es fadrineta i com un sol” → Comparació

“ara als meus braços defallia” → Hipèrbole

“si duu a les celles mort i dol duu a les pestanyes la metgia.” → Paral·lelisme

“Si a cada pit porta un robí” → Metàfora

“era una rosa que s'obria” → Metàfora

Conclusió

L’autor expressa de manera molt directa i convençut els seus sentiments i, sobretot, els sentiments que, de manera molt ferma, sent que la dona te cap a ell. Creu que en qualsevol moment que ell vulgui, ella hi estarà present. També expressa el desig carnal cap a als atributs que l’atreuen d’ella.

ALBA MORENO

PERQUÈ ÉS ALTA I ESVELTA

a Perquè és alta i esvelta

b tota es sap estremir.

c Si els cabells li penjaven

com el fruit del raïm……>Comparació

a pels clotets de la sina

d s'hi perdien gotims!

c Més avall si arribaven

e floria l'omelic….>Personificació

Vocabulari

Estremir: Fer tremolar, en aquest context és refereix a que es sap adaptar a totes les peces de roba.

Sina: Escotadura.

Omelic:

Contingut del poema

1era estrofa: El autor descriu el cos d’una noia a la que considera perfecta en tot els sentits,  parla dels seus cabells arrissats i llargs comparant-lo amb el fruit del raïm, es nota que sent un tipus d’amor platònic per ella.

2n estrofa: Parla dels seus clotets i ho fa amb delicadesa i sentiment.

Tema

Un home enamorat d’una noia molt intensament, més que un amor real es un amor més aviat platònic i només per part d’ell. L’expressa amb molts detalls i també destaca per la sensibilitat.

Mètrica

És un poema en el que hi ha únicament dues estrofes una amb 6 versos, l’altra amb 2. Són versos d’art menors ja que són hexasíl·labs. La rima és assonant. Pel que fa als versos “a” la rima és femenina (rima en les paraules planes), als versos “b” la rima és masculina (rima en les paraules agudes), als versos “c” la rima és femenina (rimen les paraules planes), en els versos “d” la rima és masculina (rima paraula aguda), i finalment el vers “e” rima masculina també.

Recursos retòrics

Comparació: Es compara el seu cabell arrissat i llarg amb el fruit del raïm.

Personificació: L’omelic en aquest cas adquireix una funció.

Metàfora: En el vers que diu “pels clotets de la sina s'hi perdien gotims” es refereix als clots que té a la cara i la forma d’aquests.

Conclusió

En aquest poema l'autor descriu una noia utilitzant metàfores (“pels clotets de la sina / s'hi perdien gotims!”) , per tant trobem un marcat caràcter surrealista i una pinzellada de cubisme, perquè hi ha un vers -concretament l'últim- que resta inacabat quant a mètrica en relació amb els altres: “- Més avall si arribaven / floria l'omelic”. És un poema que rarament, no parla d’un fet quotidià sinó més aviat un puntual, no hi ha gaire passió com en la majoria dels seus poemes, simplement hi ha una atracció molt forta d’un home cap a una noia. La qual segurament, no s’ha fixat en ell. Pel que fa la rima és bastant clara i fàcil de llegir, ja que es curt. En general considero que es més amè que el següent.

ALBA MORENO

ULLS CLUCS L’AMOR

Joan Manuel Serrat

2aUlls clucs

2b l'amor

9C sap que la vida sempre és una festa

3d una cançó

9C Déu se l'estima com la llàntia encesa………>Personificació/Comparació

2a ulls clucs

2b l'amor

9E Déu li manava que es lligués la bena…….>Metàfora

4d passava jo

9E  i ara es venjava fent que fossis meva:

4f xiula i feineja……….>Paral·lelisme

4f fa ta cambreta……..>Personificació

Vocabulari

Clucs: Dit dels ulls mig o completament tancats.

Llàntia: Llum constituït per un dipòsit on va un líquid combustible i un ble, immergit en el líquid. un cop encès, produeix una llum feble.

Feineja:  Realitzar o ocupar-se d’alguna feina que no necessita gaire esforç i no cansa.

Cambreta: Es refereix a que prepara la seva relació. Cambra per a ell fa referència a xica (noia).

Contingut del poema

1era Estrofa: En aquesta el autor pretén mostrar la importància i l’alegria que l’amor aporta comparant-ho amb una festa on tot es felicitat. També es mostra com el mestre s’està enamorant de la noia.

2 Estrofa: En aquesta estrofa es mostra com el poema es una mica més futurista relacionat amb les màquines (la llàntia). Per tan predomina el moviment d’avantguarda es sobretot el futurisme.

3era Estrofa: Aquí expressa que vol que no vegi o més aviat que sol senti l’amor sense haver d’obrir els ulls i per tan Déu li ha de cobrir la vista amb una bena simbòlicament. Dona molta importància al sentiment. Déu és una personificació del amor, fa que el mestre s’enamori amb passió.

4 Estrofa: Sense veure, el sentiment era tan intens que això la feia seva, diu que es com una mena de venjança degut a que tenia els ulls tapats. No obstant, era un amor bastant superficial per a ella per aprendre tot el que ell sap.

5 Estrofa: Passa a prop d’ell i xiula fen-se nota d’aquesta manera la cambreta simbolitza la relació, amb la cambra (noia). Posen a la pràctica el que han après.

Tema

Salvat- Papasseit és un autor que en la majoria de poema que ha fet parla sobretot d’experiències quotidianes i també de novetats o experiències alhora intenses. En aquest parla especialment de l’amor, l’expressa amb sensibilitat però també li posa passió, això fa que sigui conegut per un dels autors amb una literatura més passional i inclús eròtica. Insisteix també força amb els detalls. I parla d’un amor més aviat superficial.

Mètrica

El recompte de síl·labes varia molt, degut a tots els espais del text característics en tots els poemes de Papasseit. Versos esgraonats, hendecasíl·labs i manca de signes. Hi ha versos d’art major i d’art menor. S’hi troben 5 estrofes amb algunes de dos versos altres de tres. La rima es consonant.

En els versos “a” la rima és masculina (rimen les paraules agudes), en els versos “b” la rima és femenina (rimen les paraules planes), en els versos “c” és femenina (rimen les paraules planes), en els versos “d” és masculina (rima paraules agudes), en els “e” és femenina (rima en paraules planes) i finalment, en els “f” és femenina (rimen les paraules planes).

Recursos retòrics

Personificació: N’apareixen dos un d’ell en el vers que diu “Déu se l'estima com la llàntia encesa”, Déu es la personificació de l’amor i fa que el mestre s’enamori amb passió. Una altra és la del vers que diu “fa ta cambreta” en el que ta cambreta és la noia i la relació.

Comparació: Compara l’amor amb la llàntia encesa es aquest cas la llàntia es com la llum, la felicitat.

Metàfora: No és refereix a lligar-se la banda en sentit literal sinó a fer que la noia deixi de veure l’amor de forma superficial i no com un sentiment.

Paral·lelisme: Apareix en el vers que diu “xiula i feineja” és una figura  de repetició i semblança en el poema.

Conclusió

Els moviments d'Avantguarda que predominen en aquest poema són, principalment, el cubisme i el futurisme. Diem que és cubista perquè hi ha un trencament exagerat dels versos, important característica d'aquest moviment: “ulls clucs / l'amor / sap que la vida sempre és una festa”. També afegim que és futurista perquè hi ha una relació amb les màquines: “Déu se l'estima com la llàntia encesa / (…) / xiula i feineja”. Parla també sobre l’amor d’una noia i un mestre, al principi com una cosa més superficial però finalment, un romanç més intens, és sensible, amorós i bastant bonic. No obstant, la mètrica és força complexa.

MAGDA SOLANA MAGRÍ

COM SE QUE ES BESA

Poema

MARSEILLE PORT D’AMOUR   5a (masc)

NOTRE DAME DE LA GAR DE PRIEZ POUR NOUS 10B (masc)

RESA UNA NOIA EN MON BATELL: 7c (masc)

«oh viens tout près de moi 6d (masc)

puis pose avec emoi 6d (masc)

tes lèvres sur ma bouche 6e (masc)

- dans un baiser farouche 6e (masc)

je serai toute à toi!» 6d (masc)

SOTA LES VELES LA CAPTINDRÉ 9E (masc)

Com sé que es besa 4f (fem)

la besaré 4e (masc)

marineret qui no vigila -- corsari ve i li pren l'aimia – 16G (fem)

si no li duia cap cançó-- corsari ve i li pren l'amor 15H (masc)

És un poema que no té rima ni estructura.  Els versos estan dispers, trencats i alternant català  francès.

L’únic lloc en el que segueix un petit patró és en els versos es francès:

«oh viens tout près de moi 6d

puis pose avec emoi 6d

tes lèvres sur ma bouche 6e

- dans un baiser farouche 6e

je serai toute à toi!» 6d

POEMA TRADUÏT

El port d’amor de Marsella

Nostra senyora de la guarda prega per nosaltres

Resa una noia en món batell:

Oh vine a prop meu

Pots posar amb emoció

Els teus llavis sobre la meva boca-

un petó feroç

jo seré tota teva!

SOTA LES VELES  LA CAPTINDRÉ

Com sé que es besa

la besaré

mariner que no vigila – corsari ve i li pren l’aimia –

si no li duia cap cançó- corsari ve i li pren l’amor-

Contingut

Com sé que es besa, tracta de una imaginació de Papasseit, on ell s’imagina com a mariner que viatja al port de Marsella (França)  i que explica la relació amorosa del poeta amb una noia amb sinceritat i entusiasme.

El cal·ligrama dibuixa la forma de un vaixell  de vela al port de Marsella. Apareixen diverses veus, la primera la noia a les banderoles on expressa el seu desig amorós envers l’amant. El fet de que la veu de la noia faci les veles simbolitza que es la noia la que empeny a l’home a aquest viatja.

La veu del poeta en els dos pals i la segona banderola on expressa la seva decisió  de manera segura, decisió que també el porta a fer aquest viatge.

I per últim la veu  en els quatre versos en diagonal de dos en dos i separats per un guionet dibuixen els rems del vaixell. Aquesta veu manté al poeta en alerta per por de que algú li pugui prendre a la noia.

Les parts materials estan escrites en majúscula, i els sentiments en minúscula.

En el poema cal tenir en compte una sèrie d’elements: el color blau, que simbolitza la tranquil·litat del mar, el color del cel, la fe.

Conclusió

És un poema d’amor en el que Joan Salvat-Papasseit vol expressar els seus sentiments més íntims i personals.

També ens mostra del que seria capaç de fer per amor (el fet de viatjar fins a França).

Personalment m´ha semblat molt interesant ja que a mesura que vas investigant veus significats que potser a simple vista no els veus, com la intenció de fer el cal·ligrama de color blau per mostrar també la immensitat del seu amor.

ALBERT PÉREZ

SI LA DESPULLAVA

Si la despullava

Oh, la meva amor!

Un botó que queia

ja em donava goig.

Ara la bruseta

i el cinyell tot pret,

mel rosada i fresca

la sina després:

al mig de la toia

clavellets vermells

Estructura interna

En aquest poema que forma part de l’obra “La Rpsa als Llavis”, Joan Salvat-Papassseit parla de com l’excita la seva estimada. Per tant el poema té un to eròtic.

Estructura externa

El poema té un total de 10 versos separats en 3 estrofes en 4 versos els dos primers i 2 versos en l’ultim.

Figures retoriques

-Hi ha una imatge a la segona estrofa:

       mel rosada i fresca

      la sina després

-Hi ha una peronificació a la 2ª estrofa:

     

      un botó que queia

      Ja em donava goig

-Hi ha dues metàfores a l’ultima estrofa:

      al mig de la toia

      clavellets vermells

ALBERT PÉREZ

VISCA L’AMOR

Visca l’amor.

Visca l’amor

que m’ha donat l’amiga

fresca i polida com un maig

content!

Visca l’amor

l’he cridat i venia

tota era blanca com un glop de llet.

Visca l’amor

que ella també es delia.

Visca l’amor:

la volia i l’he pres.

Extructura externa

aquest poema que forma part de l’obra “la rosa als llavis” parla de l’amor per part de l’autor cap a una dona amb la qual manté una gran relació d’amistat.

Estructura interna

aquest poema està format per 12 versos repartits en 4 estrofes. Té una rima consonant de ABAB.

Recursos literaris

Hi trobem diferents metàfores i comparacions:

     1-Blanca com un glop de llet     2-Fresca i polida com un maig

JÚLIA DOMÈNECH

BLANCA BRUNA

blanca

bruna

i fina com un pa de mel

-més que una moreta collida al carrer

la seva geniva floria de sang

verge i desvestida

-joliu dolençant

camisa de seda com la lluna al ple

la rosa vermella floria també:

si ahir era poncella ara és mon tresor

-com la satalia cada pit rodó.

“blanca / bruna / i fina com un pa de mel”. Sense cap dubte, gràcies al trencament dels versos i la desigualtat entre la mètrica dels tres versos, podem assegurar que un dels moviments d'Avantguarda que predominen en Blanca bruna és el cubisme. També es pot dir que un altre moviment que hi predomina és, com en el cas del poema anterior, el surrealisme: “si ahir era poncella ara és mon tresor / - com la satalia cada pit rodó”; veiem que l'autor expressa sentiments mitjançant metàfores i recursos estilístics.

8 versos 2 estrofes 12 silabes censura al mig i guions

El tema de que tracta aquest poemea es el desflorament o la pèrdua de la virginitat i la unió sexual

La mètrica es decasíl.labs, rima assonant.

10A 10A 10B 10B 10A 10A 10C 10C

Absència de puntuació, llevat del guionet que indica la comparació

Reiteració de qualitats, "blanca bruna", "pa de mel", verge, poncella. També de sensacions: "joliu dolençant" (paraula inventada a partir de dolença-dolençar, com una mena de participi de present, igual a patiment, mal, dolor, significariu "patiment alegre").

Explica situacions ( "desvestida"), dóna referències corporals, (com boca ,geniva, pit rodó). El símbol sexual expressat amb els verbs " desvestir, florir i prendre".

1: comença en minúscula, com a continuació dels dos poemes anteriors. Reitera les qualitats que ja sabem. La comparació és rural i dolça: "com un pa de mel"

2: una altra comparació de superioritat, parlant dels "piropos" de carrer (amoretes).

3: la geniva i la sang són metàfora del desvirgament.

4: verge -ja no- retornant la imatge sacralitzada apareguda anteriorment en els cal.ligrames. El guió abans de joliu dolençant indica una comparació.

5: camisa de seda es el camisó de nit, comparada amb la lluna plena, blanquíssima.

6: la rosa vermella (òrgan sexual femení) que floreix (com totes les flors aparegudes abans).

7: la poncella és la flor abans d´obrir: i ahir era poncella però ara és rosa florida. S´ha convertit en el seu tresor, en el tresor del pirata o lladre d´amor.

8: com la satalia,- nova flor que és un roser mesquer- és cada pit rodó d´ella.

ÀLEX MARSAL

I QUAN CONFIATS ELS ARBRES

1
i quan confiats els arbres es vesteixen 11A
ignoren els seus ulls 6B
nit        dia        sol        estelada plena 11C

i les rodes de la fortuna de la seva sina 15 D

i el misteri de la rosa vermella dels seus colzes15E

ignoren el seu ventre 7 e
 damunt la cripta ufana 9F        
 que flameja el seu cos6g
vas de l'amor 4h
 llet i mel en son clos 6g
 flor d'atzabeja:5h

—quan confiats els arbres es vesteixen 11A
Ella és la Primavera 8i


 2
com una fletxa el seu mentó 8J
 quan besa 3k
—com una fletxa els seus braços alçats 11L

la seva sina com una sageta 11K
—una sageta el seu gest marxant 9M

fletxa 2n
 arc 1o
 sageta 3p
 sagrari de carn: 5q

i la joguina com la més tallant 10R

Vocabulari

Sina: Escotadura que separa els lòbuls d'una fulla.

Cripta: construcció arquitectònica subterrània, generalment sota dels temples per acollir les relíquies d’algun sant o amb una finalitat estructural.

Ufana: pompa, ostentació.

Sageta: fletxa.

Mentó: prominència de la cara corresponent a la mandíbula inferior.

Sagrari: és el lloc on es guarden objectes sagrats.

Contingut i significat de les estrofes

Fa una descripció plena de metàfores, de símbols, que descriuen a la seva amant. Papasseit ens convida a passejar pel cos d'aquesta mentre fa referència a tots els indrets que més l'atrauen: els ulls, la sina, els colzes, el ventre, la cripta ufana... Veiem doncs que fa un viatge començant pels ulls, que ja són la primera espurna que encenen el que més endavant, quan arribi a la cripta ufana, es convertirà en flama.

Cal dir que en la segona part de la poesia, un cop ja ens ha presentat a la Primavera, la seva amant; ens descriu com n'és d'àgil i veiem, com li agrada ho sigui.

Així doncs, fent tot un joc de paraules harmòniques, ens parla de la sexualitat, l'atracció i la passió.

Està escrit sense signes de puntuació, excepte els guions (avantguardista) i els dos punts.

Va referencia al cos i sexe femení, als resultats de la còpula (unió dels dos gàmetes), a l’escenificació natural i floral de la unió sexual.

Papasseit ens descriu a la seva amant i alló que més li agrada d’ella utilitzant metàfores i símbols descriptius.

Fa un repàs del cos de la dona partint des de dalt finss baix.

Descriu les seves parts més íntimes, amb elements de la naturalesa per ocultar-los.

El poeta i la dama, experimenten una trobada sexual,  descobrint zones del seu cos com si fos un joc, relacionat amb la naturalesa, arribant a un plaer màxim.

Tema

El tema per excel·lència que predomina en el poema és un amor desinteressat però amb gran passió, ja que dóna molta importància en la descripció física i les parts més intimes, amb elements de la naturalesa barrejats per tal d’ocultar-los.

Mètrica

La mètrica i rima són força irregulars. La majoria està format per versos hendecasíl·labs (11 síl·labes) i té una rima lliure (de manera que no és assonant ni consonant.

El poema està format per quatre estrofes, la primera, la tercera i la quarta tenen 5 versos, mentre  que segona en té vuit.

Recursos literaris

Metàfora: sageta (fa referencia a cupido per crear el joc d’imatge de la unió amorosa).

Personificació: i quan confiats els arbres es vesteixen.

Antítesi: nit i dia.

Personificació: i les rodes de la fortuna

Personificació: vas de l’amor.

Conclusió

El poema de Papasseit és un poema basat en la bellesa de cara l’espècie humana com a model de perfecció de les persones. El fet de que en Papasseit presenti a la seva amant com quelcom misteriós, i que mica en mica, la vagi descobrint barrejant-hi aliments com a metàfores (llet i mel) i fent referències a la natura (primavera, flor d'atzabeja, rosa vermella, arbres), i finalment ens deixi assaborir el caràcter alhora d'estimar d'aquesta noia: un caràcter juganer, àvid, apassionat, àgil, llençat (fletxa, sageta)... que xoca amb imatges breus i profundes (gest marxant, braços alçats) que el poeta presenta amb una traça i una destresa digna de veritable artista... Fa que el lector s'hi trobi ben immers.

JÚLIA DOMÈNECH

SI N’ERA UN LLADRE

(    Si n'era un lladre cor-robador,

mirada bruna, llavi de foc.        )

—Ai, la padrina, m'ha pres el dot.

El tema d’aquest poema ell parla dels dubtes o pors de perdre l´estimada

La mètrica  es eneasíl.labs falsament assonantats, perquè el primer vers acaba en o tancada i els altres dos en o oberta (rima visual, no fonètica).

9A 9A 9A

Llegenda vol dir narració fantàstica.El parèntesis fa d´acotació dins la història, en forma sintètica i el.líptica, i parla de la possibilitat de perdre l´amor i l´aimia, fent d´anticipació de la separació dels dos que es produirà a partir de la secció XVIII.

"Si n´ era..." es la forma popular dels contes a la vora del foc, les llegendes: un lladre d´amor tan destre, tan bru, tan ardorós com a amant...i de sobte "me l´han presa!" (Dot fa de metonímia de la virginitat).

El vocatiu "la padrina" fa referència al subjecte narrador de la llegenda i equival a un "ai, mare meva!".

L´amant és condemnat pel seu amor.

1-: Hi havia una vegada un lladre cor robador (lladre de cors de dones, descrit amb tres substantius en aposició).

2-: mirada fosca i llavis apassionats.

3: Ella s´exclama, quan ja li han robat el cor i la virginitat, a la padrina, en estil directe.

MAGDA SOLANA MAGRÍ

QUIN DESVETLLAR-ME

Quin desvetllar-me el seu cos tot nu 9A (masc)

(era un fanal que em feria la cara: 9B (fem)

-quan a ciutat plou tot queda com Tu,10A (masc)

Nacre lluent de l’una banda a l’altra. 9B (fem)

Ja et sóc Fidel    com ho és el ratpenat 10C (masc)

Que viu esclau al voltant de la nitra 10B (fem)

Digue’m per què, sota el braç i amagat, 10C (masc)

Tens un secret com d’ulls negres, que em mira. 10B (fem)

Dius mon amant, com un desmai d’onada 10D (fem)

Que el iol l’esquinça sota el ventre moll; 10E (masc)

Per aquest braç jo també et diré: amada 10D (fem)

-però el teu secret, negre negre, em té tot. 11F (masc)

Aquest poema consta de tres quartets.  

Contingut

Aquest poema tracta la por de l’home davant la seva estimada.

Ell es desperta al seu costat i la veu preciosa, però sap que sota  la seva bellesa s’amaga un secret que desconeix però que sap que es dolent.

Utilitza el color negre per descriure aquest secret.

Ell veu que li entrega tot a ella i que ella aparentment també ho fa. Ell l’estima tot i aquesta desconfiança.

Es veu la lluita que té l’home entre els seus sentiments i la por.

Conclusió

La noia l’hi diu “amat” d’una manera molt senzilla, sense tenir consciencia de la immensitat d’aquesta paraula.

L’home entén que per la seva amada, la paraula “amor” no té tanta força com per a ell i decideix dir-li amada a ella també quan realment no és el que sent ja que el secret l’esta turmentant i captant tota la seva atenció.